diumenge, 29 de setembre de 2013

20130914 Dissabte de festa Major (Tarragona) -El llagut


20130914 Dissabte de festa Major (Tarragona)

Han començat les festes de Santa Tecla 2013. A l’Antiga Audiència de Tarragona ha tingut lloc el sorteig de l’ordre d’actuació i la posició a plaça de les quatre colles castelleres que actuaran  diumenge, 15 de setembre, a la primera diada castellera de les festes. Pel que fa a la situació a plaça, mirant l’ajuntament a mà esquerra, actuaran els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Vilafranca; mirant l’ajuntament a mà dreta, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Pel que fa a l’ordre d’actuació, els primers seran la Colla Jove Xiquets de Tarragona; seguidament, els Castellers de Vilafranca i els Xiquets de Tarragona, i, finalment, la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Josep ho anat a veure mentre jo estava a la marató de la donació de sang al teatre Tarragona.

En acabar ens hem trobat a la plaça del Fòrum, amb Riqui, Montse, Julíeta i Glòria. Hem fet el vermut i decidit anar a dinar al Llagut.

El Llagut, carrer Natzaret, 10 977228938, però si et tinc que indicar jo, et diré que està a la plaça del Rei. És un restaurant conegut pels seus arrossos. L’interior es petit, taules menudes, poc espai i mal il·luminat, parets de pedra, la terrassa està a la plaça del Rei. Fa calor però al mes de setembre es dina bé a l’exterior, sense aire condicionat respirant aire lliure,  i tot hi estar al mig de la plaça no ets sents al mig de carrer.

Ens serveixen un aperitiu de gaspatxo de maçana, en un gotets de xarrup, passa bé! Per dinar ens decidim compartir uns entrants (cloïsses, calamarsets i amanida de romesco). L’enciam de l’amanida estava místic, les cloïsses més que un entrant eren una tapa i els calamarsets van passar l’examen.




D’arròs optem per un en abadejo, que estava bo, però no tenia gust d’abadejo. Era un arròs a la marinera o similar i que per damunt s’haguessin ficat uns trossos de bacallà, però l’arròs pròpiament no tenia gust de l’abadejo.


Per beure vam fer “El Terrat” de mas Vicenç
  www.masvicens.com         
La millor forma de prendre un vi ben fresc arriba de la mà de “El Terrat”, un vi que al destapar-lo flueixen bones vibracions. Una fusió de frescor, alegria, aroma i color que resulta en un vi jove i exuberant amb un toc afruitat sorprenent.

Una nova proposta on la mescla de colors vius, passa del nostre armari a les nostres copes, per convertir-se en un vi que et convida a gaudir de la vida, a riure i a atrevir-te.

Vi blanc jove 80% Macabeu 20% Muscat.

Nota de tast:

Color groc pàlid amb rivets verds i brillants. Descobrim un nas de flors blanques anisades, amb un rerefons afruitat recordant-nos el most.La seva boca és fina amb una bona untuositat, sobre aromes de raïm, pètals de flor i herba mentolada. Destaca pel seu bon equilibri.


La temperatura ideal de consum és de 6 a 8º C.

Una producció limitada de 8000 ampolles de 75 cls.

I com a segona ampolla Ilercavònia Altavins
 
www.altavins.com


ELABORACIÓ

Producció mitjana per cep: 1.250 Kg.
Partida de Varvall al terme municipal de Batea.
Vinyes de 46 anys.
Varietats: 100% Garnatxa blanca
Sól: Sóls calcaris i llimosos, de baixa permeabilitat. Pobres en matèria orgànica
Vinificació: Verema manual en caixes de 20 Kg. S'ha realitzat una maceració pel.licular durant 36 hr. La fermentació s'ha
fet sota control a una temperatura de 16º C.

PRODUCCIÓ

6.000 ampolles.

NOTA DE TAST

Vi blanc de color groc daurat amb tons verdosos. Complex en aromes que recorden la pinya i el mango, amb algunes notes de maçana i albercoc. A la boca es untuós, llarg i persistent. La retronasal recull aromes florals i de menta fresca.

CONSUM

Dins dels proper tres anys i mig.

GRAU ALCOHOLIC

13,65 % Vol

 



Resumint el dinar faig constar que el restaurant el Llagut ha perdut. Ja no és una cuina saborosa i de qualitat, ara és més aviat un lloc per menjar i no tornar-hi, perquè ha perdut molta qualitat però en canvi ha mantingut els preus i reduït les racions.
 
Que hi farem, pot ser s’ha fet massa turístic. Una pena.
Pel dinar vam pagar 34 € per persona (ens va desequilibra el pressupost de festes).

dimarts, 17 de setembre de 2013

20130908 Restaurant el Call de Montblanc. Festa de Mare de Déu de la Serra.

20130908 Restaurant el Call de Montblanc. Festa de Mare de Déu de la Serra.
Es un restaurant, www.elcalldemontblanc.com ubicat al carrer sant Josep 15 de Montblanc 977 86 01 20, des d’on del menjador és veu l’esplèndid palau Alenyà, seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. El local consta de tres espais, una terrassa, el bar i el menjador.
 
A la web del restaurant et diuen “cuina tradicional catalana amb toc d’autor” al meu parer és una cuina senzilla però la realcen amb el preu i no al plat.
Teníem feta la reserva i semblava que els haguéssim caigut del cel.
Ah! T’ho miro!
Un moment que pregunto!
Per fi s’aclareixen, perquè pareixien molt despistats i ens donen a triar entre els espais disponible.
A la terrassa no, que pot ploure! Bé tampoc ens agradar menjar al carrer, no hi ha problema. A la planta de peu de carrer tampoc em feia el pes i a més volia veure el menjador principal. Ens fan pujar i ens hi quedem.
El menjador amb parets de pedra i finestrals grans. El sostre alt. Un menjador molt bonic i majestuós, com per rodar una pel·lícula de “dames i cavallers”.
El senyor que estava a càrrec del menjador va rondinar, que només tenien una cuina i que els plats han de pujar i baixar i que això els complicava la feina.
Per entrants, mentre bevíem la cervesa en van servir unes patates xips i olives. Vam demanar el menú festiu que era d’un primer, un segon i postres. Josep es va fer l’espardenya d’escalivada i jo albergínies farcides de brandada. El conill a la brasa el va triar Josep com a plat principal i per la meua part vaig optar per una llonganissa de Montblanc a la brasa, acompanyada d’una pataca al caliu i allioli.
Per beure vam fer un Brut “Castillo de Montblanc” de Cos Montblanc www.closmontblanc.com
Cava Brut
Cupatge: 50% Macabeo, 30% Xarel-lo, 20% Parellada.
Vinya: assemblatge de les varietats principals de la propietat
Sòl: de textura calcària i argilosa.
Verema: A mà des de principis del mes de setembre fins a principis d’octubres.
Elaboració i criança: La fermentació ha transcorregut molt lentament, a baixa temperatura, a fi d’afavorir la formació d’aromes secundàries a la primera fermentació
Criança a l’ampolla: 1,5 a 2 anys.
Nota de tast:
A la vista: Pàl·lid, cristal·lí, amb reflexos verdosos d’intensitat feble. S’hi aprecien bombolles fines. Corora persitent.
Al’olor: Aroma subtil i delicada amb un punt de torrat, fresc, net i elegant.

Al gust: Viu i equilibrat. Ampli, gustós, fresc, amb un carbònic ben equilibrat, amb bona persistència a la boca. Tocs de fruits secs i llevat. Excel·lent harmonia entre alcohol i acidesa.
Via retronasal: Durador i molt agradable.
Temperatura ideal: 6 ºC.
Tot plegat ens va costar 53,08 €.
Resumint el dinar no es correspon a les expectatives. Té una cuina normal, el lloc això si que s’ha de remarcar, és molt bonic, però t’estan venen una cuina que no és la que et trobés al plat però si que t’ho trobes a l’hora de pagar.

dissabte, 7 de setembre de 2013

20130831 Restaurant Hotel Imperial Tarraco


20130831 Restaurant Hotel Imperial Tarraco

A la vista ja està el mes de setembre. Es com un principi. Comença una temporada, la 2012-2013; futbol, cole, radio... Tenim davant nostre un període per estrenar. És començar una llibre nova amb totes les fulles en blanc, ara hem de fer bona lletra!


Es difícil relacionar els gustos amb els gustos amb els records, saps que ho coneixes, però costa molt encaixar-los dins la memòria..

Vam anar a donar un tomb per Tarragona, Rambla Nova, Balcó del Mediterrani, passeig Sant Antoni.... i a l’hora al restaurant.

El restaurant està ubicat a l’hotel Imperial Tarraco, la porta d’accés és pel passeig de les Palmeres. Dissabte hi havia boda, per tant vam passar entre mig dels convidats que estaven fent l’aperitiu a la terrassa de l’hotel.

El restaurant és ampli, les taules també ho són. Els cambres anaven vestits amb pantalons, camisa i armilla de color negre i corbata roja. Molt correcte amb el tracte però distants (muy profesionales). Es tot una mica massa estirat però sense ser elegant.

Ens porten la carta. On podem escollir entre menús i carta. Optem per fer el “menú platillos”

Bunyols de bacallà, croquetes de carn, pernil ibèric, amanida de tomàquet i mozzarella, canalons de capo amb metxamel de ceps, aus de pagès estrellats, saltejat de calamarsets amb verduretes i de postres petits fous.

Per beure un raimat: Castell de Raïmat. Chardonnay Barrica.

DO Costers del Segre.

Varietat Chardonnay 100%

Nota de tast: chardonnay de color groc pàl·lid amb matisos daurant, amb una gran expressió varietal. Fruites tropicals, amb intenses aromes de poma i préssec, troben l’equilibri prefecte amb la barrica. Els gustos torrats de vainilla i caramel generats durant la fermentació a la barrica i la seva posterior criança, fan d’aquets producte un vi elegant, intens, ampli i amb unes notes a mel que demostren la seva subtilesa i finor.

És un sopar que no passarà a la història, ni be ni malament, ni car ni barato. Per tornar-hi? No es pot tancar mai cap porta, però tampoc el recomanaria.

La conclusió: un sopar simplon, gris.