diumenge, 28 d’abril de 2013

20130428 diumenge de cumple. El meu!



28 d’abril de 2013. Diumenge. El meu cumple
Final d’abril. El meu cumpleanys i neva a cotes baixes, Gandesa, Horta, Cornudella, l’Almussara...

Una anècdota per ser finals d’abril.
Per celebra els anys hem decidit anar al Celler de l’Arbocet. 
C/ Masferrer, 9
43330 Riudoms
Tarragona
Cataluña,
Tel : 977850082
És un lloc que no coneixem personalment, només hem sentit referències de bona cuina.
El restaurant estava a l’Arbocet, però fa uns mesos s’han traslladat a Riudoms.
El local està situat prop d’una zona d’obres i natros no hem anat pel millor carrer per accedir-hi, però hem arribat.

El lloc té molt d’encant. És un espai acollidor, taules espaioses, terra de parquet il·luminació molt acurada. Una masia amb tocs de modernitat i detalls que el fan molt agradable.
Les taules tenen una ampolleta d’oli de Riudoms i un recipient amb sal grossa per fer-te, si et ve de gust, una mica de pa i oli. Ens ha vingut de gust i l’oli, sucat amb pa, molt bo.
Ens han preguntat si volíem alguna cosa per beure i hem fet dos VERMOUTH YZAGUIRRE CLÀSSIC VERMELL. Nas intens amb notes d'herbes aromàtiques i especials. Lleugers tocs balsàmics que ens proporcionen una estructura aromàtica agradable i molt particular.
Bona intensitat aromàtica a la boca, molt ben equilibrada amb l'acidesa llarga i post gust amarg i intens
.
Per fer l’espera més lleugera ens han portat unes pataques xips amb pebre i sal excel·lents.

El primer que ens han servit, ha estat una crema de farigola, que si ma mare sap que vaig a un restaurant a menjar caldet de frigola segur que em deshereta,
com el dia era fred i humit ha passat molt be la crema.
Desprès hem seguit amb el micuit, amb unes torradetes i dos tipus de melmelada i sal grossa. El micuit
estava molt bo, el pa al seu punt de torrat i la combinació de les melmelades dolces amb el salat era un festival al paladar.

 
 
El segon plat, per compartir, ha sigut unes favetes amb botifarra, la ració ja l’han portat en dos plats, un per a cada u, les faves estaven molt tendres i la botifarra tota desfeta, li donava un toc picant molt bo.
Els plats principals, eren: el de Josep medallons de filet, acompanyats amb pataca al caliu, carabassó i albergínia, molt tendre i saborós. El meu era cruixent de porc amb ceba caramel·litzada i fesols. Els fesol se’ls ha menjat Josep, però els que han quedat al meu plat estaven boníssim. La carn de porc també estava molt gustosa.
Per beure hem triat, un vi de la DO Priorat Celler Cecilio Negre, 2010 de Gratallops. Varietats 50% garnatxa negra, 20% carinyena 20% cabernet sauvignon i 10% syrah.
 
Notes de tast: color de cirera fosc, amb tons violacis que descobreixen la seva joventut. Aroma potent, amb fines notes minerals i a espècies de fullatge. En boca és potent amb tanins marcats, amb una excel·lent estructura i una gran expressió mineral i de vi jove.
De postre hem fet un gelat de torro i una crema catalana.
 3cafès.
I per tot això hem pagat 113,25 €
El Celler de l’Arbocet té molt bona cuina, excel·lent. El tracte es correctíssim però els preus són excesius.
 
 
 


dilluns, 22 d’abril de 2013

20130412 Divendres, avui soparem a Reus


12 d’abril de 2013, divendres.
Una setmana dura de feina. Problemes, mal de caps i altres derivats del dia a dia laboral, res que no es pugui solucionar. Josep ho ha tingut més difícil, més problemes. I per compensar-nos hem decidit anar a fer un mos fora. És divendres!!!
Hem anat a Reus. I entre l’oferta culinària que ens ofereix la capital del Baix Camp hem optat per anar a “Més que tapes”.
És un lloc que es troba al c. Santa Anna, 20 Tel. 977340224, Reus, on hi han 10 o 12 taules arrenglerades a un local de parets blanques en pissares on exposen els seus productes. Es, o em recorda una casa de menjars. Bona acollida, pendents del client, racions generoses, on igual pots demanar ½ tapa com fer un sopar complert.
Vam arribar i ens vam esperar, perquè ho tenien ple. Mentre vam fer una canya i vam donar un cop d’ull a la carta.

 

Ens acompanyen a la taula i demanem el sopar: calamarson a l’andalusa, mitja de musclos, taula de formatges i una hamburguesa.
Per beure una ampolla de Bruberry. “Celler: Portal del Montsant SL C/ Dalt, 74 43775 Marçà
Telèfon: 977178486
Telèfon: 649177067
Tipus: negre
 
 
 
Varietats: carinyena (samsó) garnatxa negra, syrah
Color granat, nítid i brillant. Notes de roses i fruits vermells silvestres, amb el contrapunt d'especiats suaus. Gran intensitat. Aromes de terres i de frescor provinent de prats i herbes provençals. En boca presenta estructures d'aires sedosos. Gelatines de cireres i groselles, mores, nabius i fruites del bosc De traces pulcres que atresoren elegància, domina en boca la persistència de la frescó”
 
I els cafès. Tot per 52,75€. Barato no ho és, però tot esta molt, però que molt bo. I el vi, espectacular.

20130404 Dilluns de Pasqua

1 d’abril, Dilluns de Pasqua.
Avui toca una sortida pel Delta. Hem fet cap a MónNatura Delta de l’Ebre, que segons la seva web: “MónNatura Delta de l’Ebre permet descobrir un entorn natural de gran riquesa en una de les zones humides més importants de l’Europa occidental. Terra i aigua s’uneixen en aquesta llengua i creen un escenari propici per a la concentració d’una fauna única i variada, sobretot d’aus aquàtiques, reconegudes internacionalment.
La Fundació, per mitjà de la seva Àrea de Territori i Medi Ambient, recupera la piscifactoria de les antigues salines de la Tancada, amb una superfície de 41,2 hectàrees, i en posa en relleu el valor mediambiental mitjançant un centre d’interpretació i una proposta d’activitats lúdiques i didàctiques que permeten conèixer de prop el valor d’aquesta àrea de llacunes.
La sal, la pesca tradicional i la observació d’ocells són els tres grans fils conductors que mouen i condueixen MónNatura Delta de l’Ebre, format per un conjunt d’espais que dóna valor a aquest territori i a la biodiversitat que l’envolta”.
Ens va agradar molt de com està muntat el projecte. La visita que vam fer amb Ramon com a guia va ser molt amena i didàctica. Sent el territori i te’l fa sentir. Vam aprendre coses noves de la sal i recordar-ne d’altres de les de la pesca tradicional. Hi ha 2 o 3 audiovisuals, amb imatges espectaculars del Delta. Llocs vistos mil vegades, però que no et canses de tornar-nos a veure i alguns a descobrir-los per primer cop.
Vam dinar al Poble Nou, a la casa Colònia Amadeo. El menjador, gran i sorollós, amb taules de colles de gents com natros que celebra la Pasqua prop de casa.


Les taules en tovalles de paper, era com estar de colònies però els companys de menjador una mica granadets.
Vam triar un menú que hi havia: esqueixada, bunyols d’abadejo (una mica oliosets) xipirons

a l’allet i mariscada (musclos, grúmol i gambes) després podies triar entre arròs, fideuada o pato.

Per beure vi de la casa i postres. Tot per 19 €.
El problema que vaig trobar era l’acústica del menjador, m’agrada menjar en més tranquil·litat i el Dilluns de Pasqua no en hi havia gens.
Per la tarda vam anar a veure la desembocadura, per la part sud, a la gola de Mitjorn,


i ens vam trobar que l’aigua del riu sortia a la mar degut a caudal que aquest dies porta el riu. Una imatge poc habitual.
 


dijous, 18 d’abril de 2013

20130331. 31 de març, canvi d'hora. Diumenge de Pasqua.


31 de març Diumenge de Pasqua
Han canviat l’hora. Ja estem a l’horari d’estiu. Però com és Diumenge de Pasqua no importa molt, encara tenim 1 dia més per a l’adaptació.
Ens hem quedat a casa, Josep té d’estudiar, però hem decidit que anirem a dinar a algun lloc de la costa. Sol-ric.
Hem fet una petita passejada fins a la platja i a dinar.
El restaurant Sol-ric (carrer Via Augusta, 157 43007, Tarragona
977 23 20 32) és un restaurant on sembla que la petjada del temps els ha deixat tocats, però no enfonsats. Es un local espaiós; una antiga masia; amb terrassa, tovalles de roba, mobiliari d’estil castellà, llums de sostre que recorden a les il·luminacions en espelmes.
Esperes que de qualsevol racó aparegui Ala Triste, però el que apareixen són cambres, dels segle XXI, amables atents i agradables.




La carta amb un ordre peculiar, on pots trobar, amanides, marisc, peix, arròs i una mica de carn. Els vins de la zona i variats.

A moment de seure’t, ja t’han portat un plateret amb uns aperitius, fuet, pa, olives i salses per sucar amb el pa, en això ja et tenen a la butxaca, el temps d’espera passa millor si estàs distret amb alguna cosa que picar. Demanes per beure i al moment ja tens les cerveses a la taula, acompanyades de la carta.
Pots triar el que menjaràs fent un beure. Natros, per compartir, vam triar uns musclos i calamars i després una paella marinera. Els musclos no estaven en el seu millor moment, però eren comestibles. Els calamar molt bons a l’igual que la paella. Per beure, avui excepcionalment i que no serveixi de precedents, aiuga, bé també va caure una cervesa.
No vam fer postres.
Tot ens va costar 57,20 €.

Segur que hi tornarem un altre dia, segurissim.

diumenge, 14 d’abril de 2013

20130330 Gandesa terra de garnatxes


Seguim fent les sortides de Pasqua. Avui hem decidit anar a Gandesa, visitar un celler, anar a dinar al Pinell i desprès a la Passió de Vilalba.


Hem quedat a Gandesa, avui en som més, a part dels habituals de Pasqua (Cinta, Glòria, Josep i jo) també ve Marina, Encarna i Ma. José, que ens trobem de tant en tant per fer activitats.
Un cop tots junts, ja que uns venien des de Tortosa-l’Aldea i els altres des del Camp de Tarragona, fem cap al celler de Barbarà Forés,  www.cellerbarbarafores.com, que al surtdecasa.cat hi ha una activitat per conèixer el celler, la casa i la família, anomenada TAST D’INICI DE PRIMAVERA AL CELLER BARBARÀ FORÉS. Aroma, sabor i tradició al bell mig de Gandesa. Però resulta que la feien per la tarde, però com ja estàvem allí també en la vam fer.


Al principi es van ficar a parlar de l’arquitecte que havia fet la casa, una casa pairal del segle XIX, el tarragoní Ramon Salas Ricomà, que també és qui va fer les escoles d’Amposta, entre d’altre edificis de la província i Cinta que havia anat a una xerrada pel centenari de les escoles, vam ficar-se a parlar sobre l’arquitecte, les obres que havia fet, la documentació que havien trobat, la restauració... fins al punt que ens van mostra els planós de la casa i altres curiositat arquitectòniques que ens vam sorprendre molt gratament. Mira tot es cultura!
Ens vam fer el tast els següents vins: Blanc 2012, Rosat 2012, El Templari 2010 i Coma d'En Pou 2009, per diferents espais del celler. Explicant les característiques dels vins, de les terres on es conrea, de com afecta la pluviometria que fa més ví o de més qualitat, de les hores de sol, de la maduració, etc, etc. Després del tast de vins vam tindre l’oportunitat de comprar els vins que havíem tastat.
En acabar de la visita al celler vam anar cap al Pinell de Brai on teníem reservada taula a la Braseria Can Lluís


Constitució, 9

977 426 195

43594

El Pinell de Brai

Es un establiment d’ambientació rústica on pots trobar embotits i carns a la brasa, acompanyats de pa amb tomata, allioli i altre viandes.



 

Com la majoria de les coccions dels productes els fam a la brasa, vam patir una mica de calor, però mira vam sortir en colorets de cara.


Vam demanar un entrants per compartir: espàrrecs amb pernil, embotits ibèrics i formatges. I desprès cada u 1 plat (corder, bistec i graellada de porc) postres (mel i mató biscuit, flam, crema catalana) aigua, vi, cerveses, cafès tot per 19 € per persona.
Vaig trobar a faltar una carta més extensa de vins. Ja que estem a la Terra Alta, terra de vins, podrien treure més profit d’aquesta circumstància, però bé, això es la meua opinió, ells tindran els seus motius.
Havent dinat vam anar fins al celler cooperatiu del Pinell, edifici modernista encarregat a Cèsar Martinell i Brunet. Per la resolució d'alguns elements constructius ha afavorit que al celler se'l conegui

amb el nom de Catedral del vi.


I després fins les cases caigudes on es pot observar el resultats dels bombardejos de la Guerra Civil. És una visió que m’esgarrifa molt, la destrucció de l’home per l’odi al germà. Merda de Guerra!!!

Es va fer hora i vam tirar cap a Vilalba per veure la representació de la Passió que es fa per diferents punts de la població.
Només ens vam quedar a veure la primer escena, l’acció passa pel carrer del poble, a l’aire lliure, per tant és un espai obert on la veu es dispersen i la gent parla; feia vent i no s’acabava de sentir bé. Per estar allí i no poder gaudir del treball dels actors va decidir marxar cap a cas.

diumenge, 7 d’abril de 2013

20130329 Divendres Sant (Lleida)

29-03-2013 Divendres Sant (Lleida)
 
Dia festiu, busquem una activitat a fer amb els amics i decidim anar a Lleida per conèixer el turó de la Seu Vella de Lleida, La imatge que tot tenim de la capital de la terra ferma, la Seu amb el campanar.
Sortim direcció Lleida i ens aturem a Verdú a comprar vermut, però només obren dissabte i diumenge, ja tornarem un altre dia.
Arribem a Lleida i fem cap a la Seu Vella (muralles, fossar, castell església) des d’on tenim una panoràmica espectacular de Lleida.
“Presentació: en un lloc realment privilegiat i al bell mig de la ciutat de Lleida, s’alça el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella. Diferents edificis el configuren: la Seu Vella o catedral antiga, el Castell del Rei/Suda, la fortificació militar que envolta tot el turó i diverses restes arqueològiques que ens ajuden a entendre el present.

 
El joc de volums i perfils que generen són un compendi de la història de Lleida i del turó en particular. La posició estratègica d’aquest tossal, enlairat en un paisatge de plana, ben comunicat en totes direccions i amb la proximitat del riu Segre, permeté des de l’antiguitat una ocupació ininterrompuda. La molt probable Iltirta ibèrica, la Ilerda romana i la Larida musulmana romanen sota el seu subsòl, així com l’excel·lent barri gòtic que s’hi anà gestant de forma majestuosa a l’època medieval. La Seu Vella i el Castell del Rei en són els testimonis més destacats.
Les pèrdues irreparables i els usos indesitjables arribarien amb l’època moderna i els conflictes bèl·lics d’abast europeu, quan tot el turó fou arrasat i en el seu lloc es bastí, de forma progressiva, una fortificació militar. Els dos únics edificis no enderrocats, catedral i castell, foren transformats en tristes casernes militars, ús que malauradament es perllongaria fins a l’any 1948. S’iniciava llavors una lenta i encoratjadora restauració, encara vigent.


 
Seu Vella: És l’edifici més destacat del conjunt monumental del turó que porta el seu nom i la seva silueta, l’skyline de la ciutat. És la catedral antiga de Lleida, però no l’única. Al centre urbà, al carrer Major, hi ha la Seu Nova. La fatalitat de l’una comportà el naixement de l’altra.

Definida com una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura catalana del segle XIII, i per extensió de l’arquitectura medieval europea, la Seu Vella és una catedral singular que no deixa indiferent ningú. L’arquitectura comparteix protagonisme amb una escultura d’altíssima qualitat conservada en capitells, cornises, mènsules, portalades... Les importants restes de pintura mural conservades o les capelles construïdes per il·lustres nissagues o destacats membres eclesiàstics són, alhora, el reflex d’un edifici prestigiós amb un passat esplèndid.
Convertida en un destacadíssim centre artístic i en el referent visual d’una diòcesi rica, extensa i poderosa, la Seu Vella és, a més a més, una catedral carregada d’història.
Sobrietat, grandesa, espectacularitat... són alguns dels seus atributs. N’hi ha molts més.
El claustre: Les seves dimensions són espectaculars, motiu pel qual és considerat un dels més grans de l’arquitectura gòtica europea.



 

A més de gran, també destaca per la seva riquesa compositiva. Les traceries dels finestrals, així com el variat repertori dels capitells, el converteixen en un espai de parada obligada. De planta lleugerament trapezoïdal, el claustre queda configurat per quatre galeries i disset finestrals apuntats, dotze dels quals envolten el pati central i els cinc restants es disposen, de manera totalment excepcional, oberts a la ciutat, fent de la galeria sud-est un mirador privilegiat. Dels disset finestrals, quinze són diferents.

De forma totalment atípica, es troba situat als peus del temple per manca d’espai. Aquest fet comportà el sacrifici de la façana romànica i l’obligatorietat de construir, enfront d’aquesta, la façana gòtica dels Apòstols. A la banda contrària del mirador, s’hi troben les portes de comunicació de la Canonja, entre les quals destaquen les dues renaixentistes, la Porta de la Sala Capitular i, especialment, la Porta Nova de Santa Maria l’Antiga, considerada el millor exponent d’aquest nou llenguatge a les terres de Ponent.

De la mateixa manera que l’església, el claustre fou cementiri i espai de culte, on membres eclesiàstics, acadèmics, comerciants, mestres d’obra, etc., buscaren el descans etern.

El campanar: Amb una alçada de seixanta metres, el campanar esdevé tota una aventura. Una escala cargolada amb dos-cents trenta-vuit graons permet arribar al capdamunt. Les panoràmiques, úniques i irrepetibles, són la recompensa a tant atreviment.
Es troba situat a l’angle sud-oest del claustre i fou erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV. És de planta octogonal.


La seva estructura exterior consta de dos cossos, un de molt alt i ample amb finestres que van guanyant protagonisme de forma progressiva i un de més petit i estret coronat per gablets. Pel que fa a la seva estructura interior, destaca la caixa d’escales i diferents plantes amb usos diversos. La planta baixa fou convertida en capella privada per la família Safont, mentre que les altres foren destinades per a la maquinària del rellotge i la ubicació de les campanes.

Segons els documents antics, foren onze les campanes encarregades d’anunciar els dies de festa i els de dol, per bé que avui només se’n conserven dues, la Silvestra, de 1418, i la Mònica, de 1486, any en què també es mecanitzaren els sons horaris. Un conjunt de cinc campanes més, foses a mitjan segle XX, sonen plegades en festivitats assenyalades del nostre calendari. Els seus noms són Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima.

El castell del Rei/Suda: Situat a la part més alta del turó, el Castell del Rei és el seu guardià i sentinella.

Popularment és conegut amb el nom de la Suda, veu àrab que significa àrea urbana closa. El nom suda faria referència a la fortalesa andalusina construïda durant el segle IX al lloc avui ocupat pel castell reial, però també és el nom amb què les fonts medievals designen el barri noble que s’estenia pel turó.

Fou el palau on residia el monarca durant les seves estades a Lleida. La seva construcció respon a diferents etapes situades entre finals del segle XII i el segle XIV, motiu pel qual hi conviuen formes romàniques i gòtiques.

Fou l’edifici civil més notable de la ciutat i un important centre de decisió política. Els seus murs foren l’escenari de fets transcendentals de la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó. A més de les diferents Corts que s’hi celebraren, alguns dels fets més destacats són el molt probable enllaç matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, l’any 1150; el reconeixement de Jaume I com a rei a les Corts de 1214, o l’empresonament del príncep Carles de Viana pel seu pare, Joan II, l’any 1460.” Text extret del web www.turoseuvella.cat



 
Tal i com diu el web del Turó de la Seu Vella el claustre és majestuós. Em va impressionar la seva grandària. I el campanar, amb les seves 238 escales em va destrossar les cames, però és un preu que vaig pagar molt gustosament per veure la panoràmica de Lleida des del terrat.

Ara ja ha arribat l’hora del dinar. Tenim la taula reservada a un poble a 5 o 6 km de Lleida, Artesa de Lleida. És un restaurant que vam trobar per internet i que tenim com a referència que Josep ha dinat alguna vegada. Truquem i ens donen unes indicacions d’on està el restaurant: al costat del riu (no trobem el riu), darrera de l’edifici de la Caixa (trobem l’edifici de la Caixa), per un carrer peatonal. Però el restaurant sense aparèixer. Amb el mòbil mirant l’ubicació. Cinta que pregunta a un veí pel restaurant i el senyor ens comenta que el restaurant està a Lleida capital i no on estàvem nosaltres (Artesa de Lleida). Truquem al restaurant preguntant a quina localitat està i efectivament ens comenten que estan a Lleida.

Agafem el cotxe i cap a Lleida. Trobem el restaurant amb totes les indicacions que ens havien dit. En tot això ja són les 3 de la tarda.

El restaurant “El Celler del Roser” www.elcellerdelroser.com , C/ Cavallers, 24 · 25002 Lleida
Tel. 973 23 90 70
Mòbil 609 49 07 72
Email: info@cellerdelroser.com


té dues plantes. Nosaltres estem a la planta inferior, una espècie de celler en 6 o 7 taules ambientat a l’estil cavalleresc. A mi em va semblar un cripta on es feien cerimònies d’iniciació d’alguna lògia maçònica.

Vam triar el menú de temporada:

Entrants aperitius

Coca de ceba, carabassó i bacallà
Cullera de samfaina i tofu

1er plat

Amanida d’enciams amb ventresca de tonyina i vinagreta de mel

2n plat (a escollir)

Arròs negre amb llagostins (mínim 2 persones)
Suprema de daurada a la salmó amb saltat de verduretes
Entrecot al Pebre Verd
Caragols a la Llauna (supl. 6€)

Postres a escollir

Braç de gitano de nata amb xocolata
Mousse de Mango amb el seu coulís
Sorbet de llimona

···•◊•···

Preu per persona 19.00

IVA inclòs

I per beure Raïmat "Cos Abadia"

 

 

Estava tot molt correcte, però hi havia molts comensals als restaurant i no ens vam acabar de sentir ben atesos. Es d’aquells llocs, que hem de tornar, però un dia amb més calma.
Apreciarem molt millor la bona cuina que tenen. El dia d’avui estava massa massificat.

El preu final, cafès i altres, ens va sortir per 27 € per persona.