dimecres, 26 de juny del 2013

20130609 Diumenge per la Conca

20130609 Diumenge per la Conca
S’han acabat els estudis de Josep. Ja no hi ha treballs a fer, ni informes, ni exàmens. Tornarem a tindre els caps de setmana per a natros. I el primer que fem es celebra tots els aprovats.
A primera hora ens dirigim a Verdú per comprar vermut. És de Casa Pardet,
una bodega que vam descobrir fa un temps quan vam anar a visitar el museu del joguet, ara tancat. Avui tornem a Verdú, però només per fer la comprar del licor.

Un cop el cotxe carregat d’alcohol marxem direcció l’Espluga, per anar al Museu de la Vida Rural.www.museuvidarural.cat/ Carretera de Montblanc, 35 43440 l'Espluga de Francolí, Tarragona telf: 977 87 05 76.
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí és una institució cultural privada creada l'any 1988 per la Fundació Lluís Carulla que pretén mostrar totes les característiques de la vida tradicional a les viles i pobles de Catalunya, fent especial esment a la pagesia com a element primordialment destacat del món rural. Conté un variat fons de peces en exposició permanent relacionades amb la vida tradicional, la cultura, la pagesia, les arts i oficis artesanals. Les col·leccions del MVR es troben dividides en diverses seccions instal·lades museogràficament per recórrer a través del temps i fins a l'actualitat el coneixement del món rural català.
La funció del MVR és conservar aquest fons de peces, autèntic pòsit cultural de la nostra societat. Engloba també la difusió i divulgació de tot el que es troba relacionat amb la vida rural, fomenta la recerca etnològica i participa en investigacions i publicacions d'aquest caire amb tasques de conservació, restauració, documentació i difusió. El Museu forma part de la Fundació Lluís Carulla[1] i ocupa la casa pairal que la família Carulla tenia a l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà), on diverses generacions de la qual hi van exercir com a apotecaris des de començaments del segle XVII.[2]
A nivell de publicacions edita conjuntament amb l'Editorial Barcino, la Col·lecció Museu Vida Rural, dirigida per Jordi Llavina. El 2004 va publicar, en la sèrie de contes infantils Petites Històries (il·lustrada per Pilar Bayés), un volum dedicat a la història i evolució del museu.[3]
A inicis del 2008 el Museu de la Vida Rural es va sotmetre a una ampliació que el dotà amb un nou edifici, duplicant l'espai per a l'exposició permanent i dotant-lo de noves infraestructures museístiques així com d'una moderna museografia. Aquesta ampliació, fou dissenyada per l'arquitecte Dani Freixes l'any 2009.[4][5]L'estiu de 2012 va obrir un tercer edifici destinat en part a l'exposició permanent, amb una nova sala dedicada a la col·lecció de carros de museu i, en la seva planta superior diverses dependències polivalents destinades a activitats pedagògiques, la sala d'exposicions Maria Font i una cafeteria. Aquest edifici compta amb una teulada ajardinada ecològica que dota d'aigua els subministraments no potables de l'edifici i es climatitza, igual que l'edifici principal, a través d'un sistema d'energia geotèrmica.
 
 
Un lloc molt recomanable per recordar-nos lo difícil que era la vida fa cent anys. Allí explica la vida del camp, com vivien, com aprofitaven tots els recursos, estris i altres eines, tant domestiques com de pagès. Però també de fuster, barber, ferrer, picapedrer...
Un petit viatge pel temps on alguns dels objectes exposats els has vist a casa i fins i tots els has utilitzat i t’estiren el fit de la memòria transportant-te a uns espais oblidats, que gràcies al Museu de la Vida Rural de l’Espluga et tornen a la ment.


Després una explicació de com ha evolucionat la producció agrària i la industria relacionada.
Un cop culturitzats ja s’ha fet hora de dinar. Agafem l’andante i cap a Solivella. Municipi de la Conca de Barberà, situat a la vessat meridional de la serra del Tallat d’una població de 660 habitats (2012).
A Solivella coneixem www.sanstrave.com el restaurant Cal Travé. Un local regentat per la família Sans-Travé situat a la ctra d’Andorra n 56, on tenen molt cuidat al client.
Carretera d'Andorra, 56
43412 Solivella
Tarragona

Email: restaurant@sanstrave.com - Restaurant
bodega@sanstrave.com - Vins i Caves

Tel: 977 89 21 65
Fax: 977 89 20 73
Des del moment que fiques els peus a cal Travé ja et sents ben acollit. El local està decorat amb peces antigues, rellotges de paret, escopetes, eines de camp, un poema:
Més junts del que ningú no sabrà mai,
alcem les dues copes.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l'instant no tornarà mai més.
... i unes làmpares grans al sostres que donen una càlida il·luminació.
Al fons del local hi ha els foc on es cuinen les viandes a la brasa, a la vista de tothom. Les taules son gran però, pot tenen massa aprofitat l’espai, segons on estàs tens als altres comensals massa prop. Tovalles blanques, cadires còmodes, coberts polits, copes senyores...
Ens vam seure a una taula per a dos no massa gran, on l’acompanyava una taula auxiliar que donava amplitud al poder disposar de més espai per deixar coses.
Com aperitiu ens van treure unes yuques i un gaspatxo.
 
 Per començar Josep es va demanar uns Ous de corral amb Foie, patates i tòfona. Jo vaig
triar una coca de verdures, que les verduretes estaven al dente i amb un oli que ressuscita a un mort.
Com no pot ser d’altra manera vam demanar all-i-oli acompanyat d’un pa d’elaboració pròpia del restaurant, només per això paga la pena el viatge a Solivella, creu-me!

Per beure, a cal Travé
només pots beure vins de la seva bodega, política comercials que no comparteixo, per això vam optar per un cava, un brut nature que ens va fer parlar pels colzes.

Passant als segons plats,
Josep es va triar un presa ibèrica i jo un lloc ibèric, les dos carns estaves exquisites, fetes a la brasa, a la nostra vista i les acompanyaven unes verdures, també a la brasa molt ben cuinades.

De postres vam fer un gelat de formatge codonyat i codonyat i coc. Molt bo, però el preu una mica excessiu 7,5 €.
El resum d’anar a cal Travé és que es menja molt bé, amb una cuina molt senzilla, basada amb productes frescos i de qualitat, però que el preu que es paga és elevat. A natros el dinar ens va sortir per 100,76 € amb cafès i aperitius inclosos.
Segur que d’aquí un temps hi tornarem, perquè a la memòria ens queda més les bones sensacions que ens deixa cal Travé que el preu que paguem.

dimarts, 25 de juny del 2013

20130607 divendres restaurant Barhaus (Tarragona)


20130607 divendres restaurant Barhaus (Tarragona)

Hem decidit anar a sopar al Barhaus de Tarragona. www.barhausrestaurant.com situat a la Part Alta, (carrer Sant Llorenç, 22 43003 Tarragona 977 24 47 70) està a l’edifici del Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, obra de l’arquitecte Rafel Maneo.
"José Rafael Moneo Vallés, més conegut com José Moneo, (Tudela, 1937) és un arquitecte navarrès.
Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, on es va titular el 1961. El 1970 obté la càtedra d'Elements de Composició de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 1980 s'encarrega de la de Madrid fins al 1985, any en què és nomenat Chairman de la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard, càrrec que manté fins al 1990. Actualment Rafael Moneo és Josep Lluís Sert Professor of Architecture a la Graduate School of Design de Harvard.
De la seva tasca professional se'n pot destacar el Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida (1986), l'Estació d'Atocha a Madrid (1992), la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma, el Museu Davis del Wellesley College a Massachusetts (1993), els museus d'Art Modern i d'Arquitectura a Estocolm (1998), el nou edifici per a l'Ajuntament de Múrcia (1998), l'Auditori i Centre de Congressos Kursaal de Sant Sebastià (1999), el Museu de Belles Arts a Houston, Texas (2000), la Catedral Nova de Los Angeles (2002), l'Arxiu General de Navarra a Pamplona (2003) i l'Hospital Maternoinfantil Gregorio Marañón de Madrid (2003), entre d'altres.
L'activitat de Rafael Moneo com a arquitecte va acompanyada per la que desenvolupa com a conferenciant i crític. Cofundador de la revista Arquitecturas Bis, els escrits de Rafael Moneo s'han publicat en nombroses revistes professionals i la presentació de la seva obra en exposicions i conferències l'ha portat a institucions d'arreu del món".

El restaurant té dos menjadors i una terrassa en dos nivells. Natros estem a la terrassa inferior, accés directe al carrer i des d’on se senten el toc de les hores del campanar de la Catedral de Tarragona.
Al pati hi ha molta vegetació i li dona un aire d’intimitat i proximitat que la il·luminació accentua. Ens situen a un angle més allunyat de l’entrada, una taula per a dues persones, on hi ha una d’auxiliar on ens han encès una espelma.
Ens ofereixen la carta, menú que consta d’aperitiu, 4 primer i 5 segons i postres.
 
Demanen dues cerveses per començar mentre triem el sopar. Les taules veïnes es van ocupant, alguns són estrangers altres nacional, fins i tot gent que coneixem i saludem.
Ens serveixen l’aperitiu que consta d’uns dels plats que van fer per al menú de Tarraco Viva.
Josep, com a primer plat ha optat per un “Mil fulls de poma amb formatge de cabra i encenalls de foie” i per un

“Cruixent de llagostins amb salta de soja”. El plat consisteix en 4 o 5 llagostins arrebossats que podies sucar-los a la salsa que ve en un recipient a part. Un primer plat lleuger però amb el divertimento de la soja per mullar-ho.

El segon plat de Josep consisteix en un

“Rodoli de confit d’ànec amb fruites dels bosc” i el meu en un “Rèmol empetxinat al forn” que anaven acompanyats d’unes pataques es estaven un pelin crueta. El peix estava molt bo!

Per beure vam optar per un “Cara a cara” un vi negre de la D.O. Montsant que ens va recomana la mestressa i que va ser una bona elecció.
Les postres van consistir en un culant de xocolata, iogurt i cireres tot servit a l’hora.
El preu total del sopar va ser de 65,80 €
L’anàlisi del sopar és que de tant en tant val la pena deixar-te caure pel Barhaus, la ubicació és excepcional, el local es encantador, i els plats tenen un toc que els fan augmentar de valor.
 
 
 
 
Després vam anar a l'assaig de castells.