1 d’abril, Dilluns de Pasqua.
Avui toca una
sortida pel Delta. Hem fet cap a MónNatura Delta de l’Ebre, que segons la seva
web: “MónNatura Delta de l’Ebre permet
descobrir un entorn natural de gran riquesa en una de les zones humides més
importants de l’Europa occidental. Terra i aigua s’uneixen en aquesta llengua i
creen un escenari propici per a la concentració d’una fauna única i variada,
sobretot d’aus aquàtiques, reconegudes internacionalment.
La Fundació, per mitjà de la seva Àrea de Territori i
Medi Ambient, recupera la piscifactoria de les antigues salines de la Tancada,
amb una superfície de 41,2 hectàrees, i en posa en relleu el valor
mediambiental mitjançant un centre d’interpretació i una proposta d’activitats
lúdiques i didàctiques que permeten conèixer de prop el valor d’aquesta àrea de
llacunes.
La sal, la pesca tradicional i la observació d’ocells són
els tres grans fils conductors que mouen i condueixen MónNatura Delta de
l’Ebre, format per un conjunt d’espais que dóna valor a aquest territori i a la
biodiversitat que l’envolta”.
Ens va agradar molt
de com està muntat el projecte. La visita que vam fer amb Ramon com a guia va
ser molt amena i didàctica. Sent el territori i te’l fa sentir. Vam aprendre
coses noves de la sal i recordar-ne d’altres de les de la pesca tradicional. Hi
ha 2 o 3 audiovisuals, amb imatges espectaculars del Delta. Llocs vistos mil
vegades, però que no et canses de tornar-nos a veure i alguns a descobrir-los
per primer cop.
Vam dinar al Poble
Nou, a la casa Colònia Amadeo. El menjador, gran i sorollós, amb taules de colles
de gents com natros que celebra la Pasqua prop de casa.
Les taules en tovalles
de paper, era com estar de colònies però els companys de menjador una mica
granadets.
Vam triar un menú
que hi havia: esqueixada, bunyols d’abadejo (una mica oliosets) xipirons
a l’allet i mariscada (musclos, grúmol i gambes) després podies triar entre arròs, fideuada o pato.
Per beure vi de la
casa i postres. Tot per 19 €.
El problema que
vaig trobar era l’acústica del menjador, m’agrada menjar en més tranquil·litat
i el Dilluns de Pasqua no en hi havia gens.
Per la tarda vam
anar a veure la desembocadura, per la part sud, a la gola de Mitjorn,
i ens vam trobar que l’aigua del riu sortia a la mar degut a caudal que aquest dies porta el riu. Una imatge poc habitual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada