29-03-2013
Divendres Sant (Lleida)
Dia
festiu, busquem una activitat a fer amb els amics i decidim anar a Lleida per
conèixer el turó de la Seu Vella de Lleida, La imatge que tot tenim de la
capital de la terra ferma, la Seu amb el campanar.
Sortim
direcció Lleida i ens aturem a Verdú a comprar vermut, però només obren
dissabte i diumenge, ja tornarem un altre dia.
Arribem
a Lleida i fem cap a la Seu Vella (muralles, fossar, castell església) des d’on
tenim una panoràmica espectacular de Lleida.
“Presentació: en un lloc realment privilegiat i al bell mig de la ciutat de
Lleida, s’alça el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella. Diferents
edificis el configuren: la Seu Vella o catedral antiga, el Castell del
Rei/Suda, la fortificació militar que envolta tot el turó i diverses restes
arqueològiques que ens ajuden a entendre el present.
El joc de volums i perfils que generen són un compendi de la història de
Lleida i del turó en particular. La posició estratègica d’aquest tossal,
enlairat en un paisatge de plana, ben comunicat en totes direccions i amb la
proximitat del riu Segre, permeté des de l’antiguitat una ocupació
ininterrompuda. La molt probable Iltirta ibèrica, la Ilerda romana i la Larida
musulmana romanen sota el seu subsòl, així com l’excel·lent barri gòtic que
s’hi anà gestant de forma majestuosa a l’època medieval. La Seu Vella i el
Castell del Rei en són els testimonis més destacats.
Les pèrdues irreparables i els usos indesitjables arribarien amb l’època
moderna i els conflictes bèl·lics d’abast europeu, quan tot el turó fou arrasat
i en el seu lloc es bastí, de forma progressiva, una fortificació militar. Els
dos únics edificis no enderrocats, catedral i castell, foren transformats en
tristes casernes militars, ús que malauradament es perllongaria fins a l’any
1948. S’iniciava llavors una lenta i encoratjadora restauració, encara vigent.
Seu Vella:
És l’edifici més destacat del conjunt monumental del turó que porta el seu nom
i la seva silueta, l’skyline de la ciutat. És la catedral antiga de Lleida,
però no l’única. Al centre urbà, al carrer Major, hi ha la Seu Nova. La
fatalitat de l’una comportà el naixement de l’altra.
Definida com una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura
catalana del segle XIII, i per extensió de l’arquitectura medieval europea, la Seu
Vella és una catedral singular que no deixa indiferent ningú.
L’arquitectura comparteix protagonisme amb una escultura d’altíssima qualitat
conservada en capitells, cornises, mènsules, portalades... Les importants
restes de pintura mural conservades o les capelles construïdes per il·lustres
nissagues o destacats membres eclesiàstics són, alhora, el reflex d’un edifici
prestigiós amb un passat esplèndid.
Convertida en un destacadíssim centre artístic i en el referent visual d’una
diòcesi rica, extensa i poderosa, la Seu Vella és, a més a més, una
catedral carregada d’història.
Sobrietat, grandesa, espectacularitat... són alguns dels seus atributs.
N’hi ha molts més.
El claustre: Les seves dimensions són espectaculars, motiu pel qual és
considerat un dels més grans de l’arquitectura gòtica europea.
A més de gran, també destaca per la seva riquesa compositiva. Les traceries
dels finestrals, així com el variat repertori dels capitells, el converteixen
en un espai de parada obligada. De planta lleugerament trapezoïdal, el claustre
queda configurat per quatre galeries i disset finestrals apuntats, dotze dels
quals envolten el pati central i els cinc restants es disposen, de manera
totalment excepcional, oberts a la ciutat, fent de la galeria sud-est un
mirador privilegiat. Dels disset finestrals, quinze són diferents.
De forma totalment atípica, es troba situat als peus del temple per manca
d’espai. Aquest fet comportà el sacrifici de la façana romànica i
l’obligatorietat de construir, enfront d’aquesta, la façana gòtica dels
Apòstols. A la banda contrària del mirador, s’hi troben les portes de
comunicació de la Canonja, entre les quals destaquen les dues renaixentistes,
la Porta de la Sala Capitular i, especialment, la Porta Nova de Santa Maria
l’Antiga, considerada el millor exponent d’aquest nou llenguatge a les terres
de Ponent.
De la mateixa manera que l’església, el claustre fou cementiri i espai de
culte, on membres eclesiàstics, acadèmics, comerciants, mestres d’obra, etc.,
buscaren el descans etern.
El campanar: Amb una alçada de seixanta metres, el campanar esdevé tota una
aventura. Una escala cargolada amb dos-cents trenta-vuit graons permet arribar
al capdamunt. Les panoràmiques, úniques i irrepetibles, són la recompensa a tant
atreviment.
Es troba situat a l’angle sud-oest del claustre i fou erigit entre la segona
meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV. És de planta octogonal.
La seva estructura exterior consta de dos cossos, un de molt alt i ample
amb finestres que van guanyant protagonisme de forma progressiva i un de més
petit i estret coronat per gablets. Pel que fa a la seva estructura interior,
destaca la caixa d’escales i diferents plantes amb usos diversos. La planta
baixa fou convertida en capella privada per la família Safont, mentre que les
altres foren destinades per a la maquinària del rellotge i la ubicació de les
campanes.
Segons els documents antics, foren onze les campanes encarregades
d’anunciar els dies de festa i els de dol, per bé que avui només se’n conserven
dues, la Silvestra, de 1418, i la Mònica, de 1486, any en què també es
mecanitzaren els sons horaris. Un conjunt de cinc campanes més, foses a mitjan
segle XX, sonen plegades en festivitats assenyalades del nostre calendari. Els
seus noms són Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima.
El castell del Rei/Suda:
Situat a la part més alta del turó, el Castell del Rei és el seu guardià i
sentinella.
Popularment és conegut amb el nom de la Suda, veu àrab que significa àrea
urbana closa. El nom suda faria referència a la fortalesa andalusina construïda
durant el segle IX al lloc avui ocupat pel castell reial, però també és el nom
amb què les fonts medievals designen el barri noble que s’estenia pel turó.
Fou el palau on residia el monarca durant les seves estades a Lleida. La
seva construcció respon a diferents etapes situades entre finals del segle XII
i el segle XIV, motiu pel qual hi conviuen formes romàniques i gòtiques.
Fou l’edifici civil més notable de la ciutat i un important centre de decisió
política. Els seus murs foren l’escenari de fets transcendentals de la història
de Catalunya i de la Corona d’Aragó. A més de les diferents Corts que s’hi
celebraren, alguns dels fets més destacats són el molt probable enllaç
matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona,
l’any 1150; el reconeixement de Jaume I com a rei a les Corts de 1214, o
l’empresonament del príncep Carles de Viana pel seu pare, Joan II, l’any 1460.” Text extret del web www.turoseuvella.cat
Tal i com diu el web del Turó de la Seu Vella el claustre és majestuós. Em
va impressionar la seva grandària. I el campanar, amb les seves 238 escales em
va destrossar les cames, però és un preu que vaig pagar molt gustosament per
veure la panoràmica de Lleida des del terrat.
Ara ja ha arribat l’hora del dinar. Tenim la taula reservada a un poble a 5
o 6 km de
Lleida, Artesa de Lleida. És un restaurant que vam trobar per internet i que
tenim com a referència que Josep ha dinat alguna vegada. Truquem i ens donen
unes indicacions d’on està el restaurant: al costat del riu (no trobem el riu),
darrera de l’edifici de la Caixa (trobem l’edifici de la Caixa), per un carrer
peatonal. Però el restaurant sense aparèixer. Amb el mòbil mirant l’ubicació.
Cinta que pregunta a un veí pel restaurant i el senyor ens comenta que el
restaurant està a Lleida capital i no on estàvem nosaltres (Artesa de Lleida).
Truquem al restaurant preguntant a quina localitat està i efectivament ens comenten
que estan a Lleida.
Agafem el cotxe i cap a Lleida. Trobem el restaurant amb totes les
indicacions que ens havien dit. En tot això ja són les 3 de la tarda.
El restaurant “El Celler del Roser” www.elcellerdelroser.com , C/
Cavallers, 24 · 25002 Lleida
Tel. 973 23 90 70
Mòbil 609 49 07 72
Email: info@cellerdelroser.com
té dues plantes. Nosaltres estem a la planta inferior, una espècie de
celler en 6 o 7 taules ambientat a l’estil cavalleresc. A mi em va semblar un
cripta on es feien cerimònies d’iniciació d’alguna lògia maçònica.
Vam triar el menú de temporada:
Entrants aperitius
Coca de ceba, carabassó i bacallà
Cullera de samfaina i tofu
1er plat
Amanida d’enciams amb ventresca de tonyina i vinagreta de mel
2n plat (a escollir)
Arròs negre amb llagostins (mínim 2 persones)
Suprema de daurada a la salmó amb saltat de verduretes
Entrecot al Pebre Verd
Caragols a la Llauna (supl. 6€)
Postres a escollir
Braç de gitano de nata amb xocolata
Mousse de Mango amb el seu coulís
Sorbet de llimona
···•◊•···
Preu per persona 19.00
IVA inclòs
I per beure Raïmat "Cos Abadia"
Estava tot molt correcte, però hi havia molts
comensals als restaurant i no ens vam acabar de sentir ben atesos. Es d’aquells
llocs, que hem de tornar, però un dia amb més calma.
Apreciarem molt millor la
bona cuina que tenen. El dia d’avui estava massa massificat.
El preu final, cafès i altres, ens va sortir
per 27 € per persona.
Final d’abril. El meu cumpleanys i neva a
cotes baixes, Gandesa, Horta, Cornudella, l’Almussara...
El restaurant estava a l’Arbocet, però fa uns
mesos s’han traslladat a Riudoms.
Els plats principals, eren: el de Josep
medallons de filet, acompanyats amb pataca al caliu, carabassó i albergínia,
molt tendre i saborós. El meu era cruixent de porc amb ceba caramel·litzada i
fesols. Els fesol se’ls ha menjat Josep, però els que han quedat al meu plat
estaven boníssim. La carn de porc també estava molt gustosa.
3cafès.
