diumenge, 27 de gener del 2013

20130126 Restaurant l'Auriga





Restaurant L'Auriga
C/ Salines, 5
43003 Tarragona

977 21 96 61

Dissabte la nit, vam quedar amb els amics, Uri, Marian, Montse, Riqui, Glòria, Josep i jo, per anar a sopar. La idea era aprofitar una oferta del http://es.vivirvip.com/, d’un menú degustació que ens oferien un sopar amb un descompte del 50% al restaurant l’Auriga de Tarragona.



Vam arribar abans d’hora i vam fer una passejada per la Part Alta, per fer temps per anar a sopar.

I a les 9.15 ja estàvem al restaurant

És un local de dos pisos.

Entres, i si puges 3 o 4 esglaons fas cap a un menjador on hi ha 6 o
7 taules, però si baixes els 7 o 8 esglaons accedeixes a un espai on poden encabir entre 30 o 40 persones, en sales separades pensades per a grups. Aquest espai el tenen pensant segons ens vam comentar, per fer actuacions o reunions de grups, com ja he comentat.





La característica que em va cridar l’atenció d’aquesta planta inferior es que hi ha 6 arcs, 1 arc romànic del segle XII i cinc arcs gòtics del segle XV, i que fins a la meitat del segle XVII va ser el magatzem de sal dels monjos dominics. Que suposo que d’aquest fet li ve el nom el carrer (salines).


Però natros sopàvem a l’espai superior. Estàvem asseguts en dos taules quadrades que en feien una de més gran.

Vam començar a sopar:

Ens va servir un vermut i desprès ja ens van servir els plats:






Paté de campanya amb ratafia i nous.





Verdura ecològica i musclos en escabetx de cítrics.
Farcellet de bledes farcit en brandada de bacallà gratinat amb all i oli de pera.
Crema de carabassa amb cansalada ibèrica i pipes.
Rap de Tarragona, carxofa i romesco. (no hi ha foto, ho sento)

Ragout de cérvol amb vi del Priorat.
Taronja i xocolata.
Mouse de castanyes.( ho hi ha foto)





Tot això amb vi blanc (Sombras de Luna. Chardonnay de les bodegues Marina i Oriol DO Penedès) i


Vinos y Cavas Marina Oriol



una ampolla de Clua 2010 Mas d’en Pol. Celler Xavier Clua Coma DO Terra Alta www.cellerclua.com/, cafès i aigua.






El sopar ens va costar 25,50 € per persona.



El fet recordable de la vetllada és que Marian i Uri estan a punt de ser pares i suposem que quan ens tornarem a veure ja haurà arribat la xiqueta al món.

Desitjo de tot cor que aquest capítol de la vida que estan a punt d’iniciar, els hi vagi molt bé als tres.

diumenge, 13 de gener del 2013

La pols del temps


Divendres 11 de gener de 2013


 

Vam anar a comprar a Tarragona per aprofitar uns descomptes que teníem i se’ns va fer tard per fer el sopar a casa. Vam decidir anar a sopar La Tagliatella, situat al Pol. Ind. Les Gavarres, Local C3 43006 Tarragona Tel. 977 55 72 44 www.latagliatella.es. Es una franquícia de cuina italiana on les racions son perfectes per compartir.
 
Vam demanar:
·   una Insalata de vieires i llagostins que consta d’un variat d’enciams vieira llagostins, carxofes tomata confitada i panís.

·   una pizza al parmigiano, (tomata, mozzarella, trosset de formatge parmesà, bacon, formatge taleggio i alfàbrega).

L’anotació al bloc no és per la qualitat del menjar (correcta), ni pel preu (raonable), ni pel servei (normal), ni pel local (una franquícia).

L’anotació ve perquè al demanar el compte a la cambrera que ens va estar servint tot el sopar, ens va preguntar d’on érem i al dir-li que d’Amposta ella va respondre que era de la Sénia i que jo li sonava molt i va resulta que sa mare i jo vam estar treballant a la mateixa empresa (Talleres Vega –Dissenia-) i que ella, la cambrera, venia de tant en tant a la fàbrica i es recordava de mi.

Vaig està pensant amb l’Àngels, la mare de la cambrera i estirant del fil de la memòria per recordar les vivències que havia compartit amb ella i resulta que coses, que al seu moment van ser molt importants, ara estant amagades per la pols del temps.

dilluns, 7 de gener del 2013

Jaumet va de rebaixes.

Visita a Reus obligada per tenir que portar el cotxe al taller. Això ha permès observar Reus. Vore que els edificis del centre de la ciutat no són molt alts. Son cases de 2 o 3 plantes majoritariament velles (principis de s. XX???). Carrers estrets, voreres més estretes encara i algunes de pedra.

Com avui és dia 7 de gener han començat les rebaixes, i a mesura que avança el matí el bullici és fa més gran. Molta gent pels carrer, per les botiques, canviant regals, però comprant, lo que és propiament comprar no és veu molta activitat. Miren preus, talles colors, pero no és comprar molt.

Ara hem entrat al Viena (Jaumet que es la llibreta i jo que soc qui escric) i aquí si que hi ha activitat. Gent, molta gent esmorzant. TAmbé hi ha una colla de senyors grans que estan, els 10 o 12 asseguts a una taula del Viena, pero només tenen un parell de cafès damunt la taula. Natros (Jaumet no ha pres res) hem fet un cafè, que ens ha costat 1,25€ això si ens han regalat una pasteta.

Seguint en Reus com a edificis, he observat gran edificis públics, conservatori, museu i altres que no en venen al cap. Gran construccions, no en lo sentit de gegant, però si en lo sentit d'edifici públic i he pensant que ara tot això embelleix la ciutat, però que al moment de l'edificació devien escanyar al poble per fer aquest casalisis.

Dissabte, 5 de gener 2013

 

Seguint la nostra tradició la nit de Reis anem a sopar. Tenim dos motius per fer aquesta celebració.

La primera es seguir amb el costum de la família de Josep que la Nit de Reis, en acabar la campanya de Nadal, començaven les seves vacances i la primera activitat que feien era anar a sopar.

La segona es que va ser una Nit de Reis que Josep i jo vam anar a sopar per primera vegada.

Per tant seguint la “nostra tradició” el dia 5 vam sortir a sopar.

Vam anar a Picamoixons (Alt Camp) entitat municipal descentralitzada situada al terme de Valls, (coordenades 41º 18’ 8’’ N, 1º 12’ 7’’ E),  al restaurant Esportell del bou la web del restaurant es: www esportelldelbou.com.

 
 

Es un lloc amb molt de caliu, tant de l’ambientació, parets de pedra, bigues de fusta, taules grans amb flors naturals, tovalles de roba, cadires de boba... com el personal que servint és gent molt professional i amb un tracte molt cordial.

 

 

 

Ara passem al que ens interessa, el sopar.

Entrant a compartir: (safatans) sépia i ens van dir molt amigablement que al Francolí, segons l’època de l’any es pesca sépia, i ells la fan a la brasa amb ceba caramel·litzada. Com entrant és un plat molt lleuger però molt saborós.

 

 

 

 

 

 








Vam seguir amb un secret d’ibèric, el qual estava exquisit ja que combinava a la perfecció la textura de carn amb els filets de la grasseta de la peça. Acompanyat de primentó, aubarginya , pataca, carabassó, carxofa, tomata tot escalivat.



Tot això regat amb un rajolí d’oli, que no sé d’on era però que potenciava tot l’aliment, això s’ho va demanar Josep. 

 

Jo vaig optar per carn de xai a la brasa. L’acompanyament del xai era el mateix que la del secret (primentó, aubarginya , pataca, carabassó, carxofa, tomata tot escalivat.) El xai era de la tendresa justa, tendre però amb sabor amb quantitat suficient (5 talls entre costelles i entrades), i com ja he comentat tot regat un oli d’oliva.

 

Per beure vam triar un criança del Montsant “Fra Guerau” Vi de color vermell cirera intens, brillant, amb vores de color guinda. En l'aroma s'aprecien en l'inici notes de fustes fines i de cafè torrat provinents de la criança en fusta, i posteriorment  s'aprecien les aromes balsàmiques (cedre) i les de pruna, fruits vermells i espècies (pebre), amb lleugers matisos minerals. En boca és saborós, rodó amb tanins dolços, madur, equilibrat; hi destaquen les notes de fruita madura amb matisos torrats, fumats i dolços de la fusta. Raïm:, cabernet sauvignon, merlot, garnatxa negra, carinyena, ull de llebre, monestrell. (nota de la web de Fra Guerau).  

Opinió personal, un vi correcte, però que la denominació Montsant en té que m’agraden més.


 

Desprès ja vam passar a les postres: un bracet de gitano de nata i anous, que ells anomenen “gitanet”  que vam compartir Josep i jo com a bons germans. De les postres us he de dir que el pa de pessic li feia falta alguna coseta (bany de crema o similar), per acabar de ser unes postres “rodones”.

Per acabar dos cafès, que en realitat en van ser 4 i una copeta de chartreuse per a Josep.


Tot això per aprox. 65 €
 
 
Per deixar constància a l'àlbum voldria recorda del sopar:
- El lloc. És us restaurant encantador www.esportelldelbou.com/. Que està pensat per fer un sopar de dos persones, perque tenen espais més intimistes, com per a celebracions de grup. Tenen menjadors grans.
- El menjar: Es cuina de pròximitat i de qualitat.
Per tant es un lloc on segur que hi tornarem i si tu que ho llegeixes vas, ja m'explicaràs que et sembla.
 
El cul d'en Jaumet
 
 
 
 

diumenge, 6 de gener del 2013


La creació del Cul d'en Jaumet sorgeix de la necessitat d'organitzar, guardar i recordar experiències.

Experiències, que al moment que passen, produeixen sensacions les quals el pas del temps les va difuminant.

Per tant el Cul d'en Jaumet no deixa de ser un àlbum de records, això si públic, per a qui estigui interessat en pugui treure profit.